HOLA A TODOS., DESPUES DE MUCHAS COMPLICACIONES ESTOY EN LA TAREA 2

Deco

Deco, és un futbolista d'origen brasiler, encara que nacionalitzat portuguès. Juga al mig del camp com a organitzador del joc ofensiu. Un dels seus moments més importants en la seva carrera professional el trobem quan l'equip del Porto va alçar la Champions League l'any 2004, amb l'entrenador José Mourinho al capdavant. L'any següent va arribar al Futbol Club Barcelona, i a les ordres de Frank Rijkaard va guanyar la seva primera Lliga espanyola la temporada 2004-2005. La temporada 2005-2006 va revalidar el títol de lliga i guanyà, novament, la Champions League, aquesta vegada amb l'equip blaugrana.

Palmares

Copa Catalunya     FC Barcelona     2004-05

Lliga espanyola     FC Barcelona     2004-05

Supercopa d'Espanya     FC Barcelona     2005

Lliga espanyola     FC Barcelona     2005-06

Lliga de Campions     FC Barcelona     2005-2006

Supercopa d'Espanya     FC Barcelona     2006

Copa Catalunya     FC Barcelona     2006-07

Xavier Hernández i Creus

Xavier Hernández i Creus, conegut com a Xavi (Terrassa, 25 de gener del 1980), és un futbolista català. Ha desenvolupat pràcticament tota la seva carrera esportiva al FC Barcelona, club al qual va arribar el juliol del 1991, quan només tenia 11 anys. El 2015 va anunciar la seva marxa del club català, per fitxar pel club qatarià Al-Sadd SC Doha.

Actualment és el jugador que ha disputat més partits amb el primer equip del Futbol Club Barcelona amb un total de 767 i per davant de Migueli (amb 664), i el primer en partits jugats en competicions europees i també en partits de lliga. És el jugador del FC Barcelona que ha assolit més títols amb un total de 29 (25 amb el club i 4 amb la selecció estatal).                                                                          

També és el tercer jugador que més cops ha jugat amb la selecció espanyola, per darrere dels porters Iker Casillas i Andoni Zubizarreta, i el que més partits ha jugat a la Lliga de Campions de la UEFA, amb 151). Futbolista de gran classe, juga de migcampista organitzador o mig centre, amb una excel·lent visió de joc, una ràpida passada en curt i un bon xut que li ha servit per a marcar força gols, alguns de gran importància. Ha estat considerat el successor natural de Josep Guardiola, encara que ha aconseguit fer oblidar les comparacions amb un joc més horitzontal.

 El 2009 va quedar tercer en la votació per la Pilota d'Or i va esdevenir així el primer català de la història en quedar entre els tres primers, més tard va quedar 3r dos cops més els anys següents, 2011.

És considerat un dels millors migcampistes de la història. El dia 21 de maig de 2015, Xavi Hernández va anunciar en roda de premsa que a final de temporada abandonaria l'equip per acabar la seva carrera com a jugador a l'Al Sadd de Qatar.[8] avi és fill de Joaquim Hernández López, exfutbolista i entrenador que va jugar a primera divisió la temporada 1965-66 amb el CE Sabadell FC[9] i que jugà amb Terrassa FC, Comtal, Melilla, Girona, Europa, Calella, Reus, Igualada, Manresa i l'Hospitalet.
 En Xavi va debutar al primer equip del Barça el 18 d'agost de 1998, de la mà de l'entrenador Louis van Gaal, amb motiu del partit d'anada de la Supercopa d'Espanya davant el Reial Mallorca. En el partit del seu debut va ser titular i va fer un gol.
Durant la temporada 1998-1999 va anar alternant les seves actuacions amb el Barcelona B i amb el primer equip. Va debutar en la Primera Divisió el 3 d'octubre de 1998 al partit València CF 1-3 FC Barcelona.[4]

Pocs dies abans, el 16 de setembre de 1998, s'havia produït el seu debut a la Lliga de
Campions de la UEFA a Old Trafford davant el Manchester Utd.. Malgrat les seves intermitents intervencions amb els grans, va ser decisiu perquè el Barcelona es proclamés campió de Lliga en marcar un gol a camp del Valladolid que va valdre la victòria (0-1) i va ser clau per a la marxa de l'equip: el FC Barcelona era desè a la classificació i, a partir d'aquella victòria, va iniciar la remuntada amb què acabaria guanyant la Lliga.

 Aquella lliga va ser, per tant, el seu segon títol professional, després del Mundial sub-20 de 1999 amb la selecció espanyola.[4] Les temporades següents, Xavi es va anar guanyant una plaça definitiva a l'equip a poc a poc, alternant la seva posició amb Guardiola, fins a la marxa d'aquest al Brescia al final de la temporada 2000-2001. Assentat al centre del camp del Barça i de la selecció espanyola com a un dels millors organitzadors d'Europa, Xavi va experimentar encara una nova millora en el seu joc amb l'arribada de Frank Rijkaard a l'equip (2003-2004). L'entrenador holandès va avançar la posició de Xavi, apropant-lo a l'àrea, i va esclatar la versió més ofensiva del jugador, que va començar a participar de manera més directa i decisiva en els atacs de l'equip.

 No va ser fins al 14 de maig de 2005 que Xavi va poder assaborir el seu tercer títol: el FC Barcelona es va proclamar campió de Lliga -la seva segona lliga particular-.[4] A més a més, a l'estiu de 2005 es va proclamar campió de la supercopa espanyola contra el Betis; títol que repetiria un any després (20 d'agost de 2006) contra el RCD Espanyol marcant el primer gol del seu equip (3-0). El 2 de desembre de 2005 va patir un trencament del lligament encreuat anterior del seu genoll dret en un entrenament. Va estar apartat dels terrenys de joc durant cinc mesos,[4] fins al 29 d'abril de 2006, quan va reaparèixer al partit de lliga que va enfrontar el FC Barcelona i el Cádiz CF al Camp Nou. La victòria del Barça aquell dia el va apropar a aconseguir la lliga 2005-06 una jornada després.

 El 17 de maig de 2006 es va proclamar campió de la Lliga de Campions a l'Stade de France de París. El FC Barcelona es va imposar a l'Arsenal F.C. anglès per 2 gols a 1, encara que Xavi no va disputar aquest partit per no haver recuperat la forma totalment després de la seva greu lesió. Dos anys més tard va guanyar la Lliga de Campions disputada a Roma contra el Manchester United, va ser escollit millor jugador de la final. El 28 d'agost de 2009 jugà com a titular en el partit de la Supercopa d'Europa que enfrontà el Barça contra el FC Xakhtar Donetsk, que l'equip blaugrana guanyà per 1 a 0 en la pròrroga. El 8 d'abril de 2010, Xavi va rebre la Medalla d'Honor de la seva ciutat natal, Terrassa.

Després dels triomfs del FC Barcelona a la Supercopa d'Espanya 2011, el 17 d'agost d'aquest any, i a la Supercopa d'Europa 2011, Xavi Hernández, el 26 d'agost va superar Guillermo Amor com a jugador amb més títols oficials amb el FC Barcelona, amb un total de 18.[5][6] Des de la temporada 2010/11, ostenta un rècord individual que creix dia rere dia: és el jugador que més partits oficials ha jugat amb la samarreta del Barça
.
 El 2 de gener del 2011, en el partit de Lliga davant el Llevant (2-1), Xavi va igualar Migueli, que fins aleshores era el propietari del rècord amb 549 partits disputats amb el club blaugrana.[12] El 25 d'octubre de 2011, en un partit al camp del Granada CF, va superar en Migueli com a jugador amb més partits de lliga disputats amb el Barça, amb 392.

 El 17 de setembre de 2014, en el partit de la primera jornada de la Lliga de Campions que el Barça va disputar al Camp Nou contra l'APOEL FC Nicòsia, Xavi va igualar el rècord de més partits disputats a la Champions que fins llavors posseïa en solitari el madridista Raúl. Amb 142, Xavi empatà amb Raúl i superà Iker Casillas i Ryan Giggs, amb 141.El 6 de juny de 2015 va disputar amb el Barça la final de la Lliga de Campions 2015, a l'Estadi Olímpic de Berlín, entrant com a suplent, en un partit que el seu equip guanyà per 1 a 3, contra la Juventus de Torí.

Carles Puyol i Saforcada

Joventut

Nascut a la Pobla de Segur (Pallars Jussà), Puyol va començar a jugar al futbol a l'equip del seu poble, en la posició de porter. Tot i així, després de problemes mèdics amb les seves espatlles, va comenár a jugar com a davanter. Ha dit que, durant la seva joventut, els seus pares eren molt escèptics amb la seva intenció de convertir-se en futbolista i que l'encoratjaven a estudiar."

El 1995, Carles Puyol va fitxar pel Barcelona, on va passar a viure a La Masia i a jugar a les categories inferiors de l'equip culer. Allí va tornar a canviar de posició al terreny de joc, passant a desenvolupar-se com a centrecampista defensiu; dos anys més tard va començar a jugar amb el Barça B, on ocupava la posició de lateral dret.

El 1998 el Barcelona va acceptar una oferta del Màlaga CF per cedir a Puyol, que estava per darrere de Frank de Boer iMichael Reiziger en la jerarquia de l'equip. No obstant, Puyol va rebutjar marxar després de veure com el seu millor amic,Xavi Hernández, debutava amb el primer equip.^[3]

Primer equip

Puyol entrenant amb el Barça el 2009.

Louis van Gaal va pujar al primer equip a Puyol la temporada següent, debutant el 2 d'octubre de 1999 en un partit de lliga contra el Real Valladolid que el Barça va guanyar 0-2. Després d'això va tornar a canviar de posició, passant a ocupar la demarcació de defensa central. Durant l'estiu de 2003, a causa d'una greu crisi financera, el Manchester United va intentar fitxar Carles Puyol, però no es va acabar de concretar el traspàs; dos anys més tard, el jugador allargaria el seu contracte per cinc temporades més.

Puyol va passar a ser el capità de l'equip a partir de la temporada 2003-04, després que l'anterior capità, Luis Enrique, es retirés. Va seguir mantenint un rol defensiu exitosament al Barcelona, aconseguint rebre el premi al millor lateral europeu per la UEFA l'any 2002 (a més a més d'altres reconeixaments individuals), i va ajudar a l'equip català a guanyar dos campionats de lliga. La temporada 2005–06 va disputar un total de 52 partits oficials, inclosos 12 de la Champions League 2005-06, que va acabar amb la conquesta del títol contra l'Arsenal, el què era el segon trofeu de la història pel Barça.

Puyol el 2007 en un partit de lliga contra el Getafe

El 16 de setembre de 2008 Puyol va disputar el seu partut número 400 en totes les competicions amb el primer equip del Barça en un partit de la Lliga de Campions contra l'Sporting Clube de Portugal. Aquell any Puyol va tenir els primers problemes físics, però tot i així va poder disputar 28 partits de lliga, ajudant a l'equip a aconseguir un nou títol en la competició domèstica, i marcant el seu únic gol de la temporada en el El Clàssic contra el Real Madrid, el 2 de maig de 2009, que el Barça va guanyar per 2-6; entre 2008 i 2010, Puyol va aconseguir dos títols de lliga, una Lliga de Campios i un Mundial de Clubs, diputant prop de 100 partits oficials, i descrivint al club com "l'equip al qual tots els nens catalans voldrien jugar... Estic vivint el somni de jugar al Barça i és el meu somni retirar-me aquí."

El 13 de novembre de 2010 Puyol va disputar el seu partit oficial 500 amb el Barcelona durant un partit de la Lliga 2010-11 contra el Vila-real CF. Puyol es va tornar a lesionar aquella temporada, però va poder jugar 28 partits oficials amb el Barça, aconseguint de nou guanyar la Lliga i la Champions League. Va jugar sis minuts en la final de la Lliga de Campions en la victòria del Barça per 3-1 contra el Manchester United.

Des de la derrota contra l'Inter de Milà en la semi-final de la Lliga de Campions 2009-10, Puyol va aconseguir una ratxa de 56 partits oficials amb el Barça sense perdre, èxit que es va allargar fins a l'11 de gener de 2012, quan el Barcelona va perdre amb l'Osasuna per 3-2. A més a més, va marcar dos gols durant la Copa del Rei 2011-12, un contra el Madrid i l'altre contra el València.

El 2 d'octubre de 2012, en els últims minuts d'un partit de Champions 2012-13 contra el Benfica, el seu primer partit després de recuperar-se d'una greu lesió, Puyol es va dislocar el colze al refusar un corner; en un principi es va parlar de dos mesos fora dels terrenys de joc, però Puyol es va recuperar en un mes. El 18 de desembre el Barça va renovar-li el contracte, estentent-lo fins al 30 de juny de2016; el juny de l'any següent es va veure obligat a realitzar-se una operació al genoll dret, la qual era la sisena operació que es feia com a professional, que el va estar a punt d'obligar a retirar-se.

El 2 de març de 2014 Puyol va superar a Migueli com al segon jugador del Barça amb més partits de lliga disputats, només per darera de Xavi Hernández, i va marcar el tercer gol en la victòria del Barça per 4-1 davant de l'Almería. Dos dies després, i tot i que encara li quedaven dos anys de contracte, Puyol va anunciar que deixaria la disciplina del Barcelona a l'acabar la temporada 2013-14. Va anunciar que després de les seves dues darrers operacions, li costava molts esforços recuperar el nivell requerit al Barça, molt més del què ell mateix considerava necessari. Aquesta va ser, exposava, el principal motiu de la seva decisió. Així doncs, el jugador rescindí el contracte que l'unia al club dos anys més. El capità blaugrana deixà el club als 36 anys després de disputar 392 partits oficials de Lliga i sumar 21 títols, entre ells 6 Lligues i 3 Champions.

Formulari

Hristo Stòitxkov

Va debutar l'any 1981 en un equip de la 2ª divisió búlgara, el Maritza Plovdiv, l'any següent va deixar l'equip per fitxar pel Zhevros Jarmanli.

Va ser traspassat al CSKA de Sofia l'any 1985, on va guanyar tres lligues i quatre copes de Bulgària. Al juliol del 1989 va fitxar pel Futbol Club Barcelona, que va pagar per ell la xifra de 400 milions pessetes,Durant aquesta època Hristo es va convertir en una estrella del Barça, per a molts és un dels millors jugadors que han passat pel Camp Nou Ha estat guardonat amb la Bota d'Or, al costat del mexicà Hugo Sánchez l'any 1990, Pilota d'Or (1994) i segon millor jugador

Palmarès amb el Barcelona

1990/91	FC Barcelona		Primera Divisió	24	14
1991/92	FC Barcelona		Primera Divisió	32	17
1992/93	FC Barcelona		Primera Divisió	34	20
1993/94	FC Barcelona		Primera Divisió	34	16
1994/95	FC Barcelona		Primera Divisió	27	9

1996/97	FC Barcelona		Primera Divisió	22	7
1997/98	FC Barcelona		Primera Divisió	4	0