Xavier Hernández i Creus

Xavier Hernández i Creus, conegut com a Xavi (Terrassa, 25 de gener del 1980), és un futbolista català. Ha desenvolupat pràcticament tota la seva carrera esportiva al FC Barcelona, club al qual va arribar el juliol del 1991, quan només tenia 11 anys. El 2015 va anunciar la seva marxa del club català, per fitxar pel club qatarià Al-Sadd SC Doha.

Actualment és el jugador que ha disputat més partits amb el primer equip del Futbol Club Barcelona amb un total de 767 i per davant de Migueli (amb 664), i el primer en partits jugats en competicions europees i també en partits de lliga. És el jugador del FC Barcelona que ha assolit més títols amb un total de 29 (25 amb el club i 4 amb la selecció estatal).                                                                          

També és el tercer jugador que més cops ha jugat amb la selecció espanyola, per darrere dels porters Iker Casillas i Andoni Zubizarreta, i el que més partits ha jugat a la Lliga de Campions de la UEFA, amb 151). Futbolista de gran classe, juga de migcampista organitzador o mig centre, amb una excel·lent visió de joc, una ràpida passada en curt i un bon xut que li ha servit per a marcar força gols, alguns de gran importància. Ha estat considerat el successor natural de Josep Guardiola, encara que ha aconseguit fer oblidar les comparacions amb un joc més horitzontal.

 El 2009 va quedar tercer en la votació per la Pilota d'Or i va esdevenir així el primer català de la història en quedar entre els tres primers, més tard va quedar 3r dos cops més els anys següents, 2011.

És considerat un dels millors migcampistes de la història. El dia 21 de maig de 2015, Xavi Hernández va anunciar en roda de premsa que a final de temporada abandonaria l'equip per acabar la seva carrera com a jugador a l'Al Sadd de Qatar.[8] avi és fill de Joaquim Hernández López, exfutbolista i entrenador que va jugar a primera divisió la temporada 1965-66 amb el CE Sabadell FC[9] i que jugà amb Terrassa FC, Comtal, Melilla, Girona, Europa, Calella, Reus, Igualada, Manresa i l'Hospitalet.
 En Xavi va debutar al primer equip del Barça el 18 d'agost de 1998, de la mà de l'entrenador Louis van Gaal, amb motiu del partit d'anada de la Supercopa d'Espanya davant el Reial Mallorca. En el partit del seu debut va ser titular i va fer un gol.
Durant la temporada 1998-1999 va anar alternant les seves actuacions amb el Barcelona B i amb el primer equip. Va debutar en la Primera Divisió el 3 d'octubre de 1998 al partit València CF 1-3 FC Barcelona.[4]

Pocs dies abans, el 16 de setembre de 1998, s'havia produït el seu debut a la Lliga de
Campions de la UEFA a Old Trafford davant el Manchester Utd.. Malgrat les seves intermitents intervencions amb els grans, va ser decisiu perquè el Barcelona es proclamés campió de Lliga en marcar un gol a camp del Valladolid que va valdre la victòria (0-1) i va ser clau per a la marxa de l'equip: el FC Barcelona era desè a la classificació i, a partir d'aquella victòria, va iniciar la remuntada amb què acabaria guanyant la Lliga.

 Aquella lliga va ser, per tant, el seu segon títol professional, després del Mundial sub-20 de 1999 amb la selecció espanyola.[4] Les temporades següents, Xavi es va anar guanyant una plaça definitiva a l'equip a poc a poc, alternant la seva posició amb Guardiola, fins a la marxa d'aquest al Brescia al final de la temporada 2000-2001. Assentat al centre del camp del Barça i de la selecció espanyola com a un dels millors organitzadors d'Europa, Xavi va experimentar encara una nova millora en el seu joc amb l'arribada de Frank Rijkaard a l'equip (2003-2004). L'entrenador holandès va avançar la posició de Xavi, apropant-lo a l'àrea, i va esclatar la versió més ofensiva del jugador, que va començar a participar de manera més directa i decisiva en els atacs de l'equip.

 No va ser fins al 14 de maig de 2005 que Xavi va poder assaborir el seu tercer títol: el FC Barcelona es va proclamar campió de Lliga -la seva segona lliga particular-.[4] A més a més, a l'estiu de 2005 es va proclamar campió de la supercopa espanyola contra el Betis; títol que repetiria un any després (20 d'agost de 2006) contra el RCD Espanyol marcant el primer gol del seu equip (3-0). El 2 de desembre de 2005 va patir un trencament del lligament encreuat anterior del seu genoll dret en un entrenament. Va estar apartat dels terrenys de joc durant cinc mesos,[4] fins al 29 d'abril de 2006, quan va reaparèixer al partit de lliga que va enfrontar el FC Barcelona i el Cádiz CF al Camp Nou. La victòria del Barça aquell dia el va apropar a aconseguir la lliga 2005-06 una jornada després.

 El 17 de maig de 2006 es va proclamar campió de la Lliga de Campions a l'Stade de France de París. El FC Barcelona es va imposar a l'Arsenal F.C. anglès per 2 gols a 1, encara que Xavi no va disputar aquest partit per no haver recuperat la forma totalment després de la seva greu lesió. Dos anys més tard va guanyar la Lliga de Campions disputada a Roma contra el Manchester United, va ser escollit millor jugador de la final. El 28 d'agost de 2009 jugà com a titular en el partit de la Supercopa d'Europa que enfrontà el Barça contra el FC Xakhtar Donetsk, que l'equip blaugrana guanyà per 1 a 0 en la pròrroga. El 8 d'abril de 2010, Xavi va rebre la Medalla d'Honor de la seva ciutat natal, Terrassa.

Després dels triomfs del FC Barcelona a la Supercopa d'Espanya 2011, el 17 d'agost d'aquest any, i a la Supercopa d'Europa 2011, Xavi Hernández, el 26 d'agost va superar Guillermo Amor com a jugador amb més títols oficials amb el FC Barcelona, amb un total de 18.[5][6] Des de la temporada 2010/11, ostenta un rècord individual que creix dia rere dia: és el jugador que més partits oficials ha jugat amb la samarreta del Barça
.
 El 2 de gener del 2011, en el partit de Lliga davant el Llevant (2-1), Xavi va igualar Migueli, que fins aleshores era el propietari del rècord amb 549 partits disputats amb el club blaugrana.[12] El 25 d'octubre de 2011, en un partit al camp del Granada CF, va superar en Migueli com a jugador amb més partits de lliga disputats amb el Barça, amb 392.

 El 17 de setembre de 2014, en el partit de la primera jornada de la Lliga de Campions que el Barça va disputar al Camp Nou contra l'APOEL FC Nicòsia, Xavi va igualar el rècord de més partits disputats a la Champions que fins llavors posseïa en solitari el madridista Raúl. Amb 142, Xavi empatà amb Raúl i superà Iker Casillas i Ryan Giggs, amb 141.El 6 de juny de 2015 va disputar amb el Barça la final de la Lliga de Campions 2015, a l'Estadi Olímpic de Berlín, entrant com a suplent, en un partit que el seu equip guanyà per 1 a 3, contra la Juventus de Torí.