Carles Puyol i Saforcada

Joventut

Nascut a la Pobla de Segur (Pallars Jussà), Puyol va començar a jugar al futbol a l'equip del seu poble, en la posició de porter. Tot i així, després de problemes mèdics amb les seves espatlles, va comenár a jugar com a davanter. Ha dit que, durant la seva joventut, els seus pares eren molt escèptics amb la seva intenció de convertir-se en futbolista i que l'encoratjaven a estudiar."

El 1995, Carles Puyol va fitxar pel Barcelona, on va passar a viure a La Masia i a jugar a les categories inferiors de l'equip culer. Allí va tornar a canviar de posició al terreny de joc, passant a desenvolupar-se com a centrecampista defensiu; dos anys més tard va començar a jugar amb el Barça B, on ocupava la posició de lateral dret.

El 1998 el Barcelona va acceptar una oferta del Màlaga CF per cedir a Puyol, que estava per darrere de Frank de Boer iMichael Reiziger en la jerarquia de l'equip. No obstant, Puyol va rebutjar marxar després de veure com el seu millor amic,Xavi Hernández, debutava amb el primer equip.^[3]

Primer equip

Puyol entrenant amb el Barça el 2009.

Louis van Gaal va pujar al primer equip a Puyol la temporada següent, debutant el 2 d'octubre de 1999 en un partit de lliga contra el Real Valladolid que el Barça va guanyar 0-2. Després d'això va tornar a canviar de posició, passant a ocupar la demarcació de defensa central. Durant l'estiu de 2003, a causa d'una greu crisi financera, el Manchester United va intentar fitxar Carles Puyol, però no es va acabar de concretar el traspàs; dos anys més tard, el jugador allargaria el seu contracte per cinc temporades més.

Puyol va passar a ser el capità de l'equip a partir de la temporada 2003-04, després que l'anterior capità, Luis Enrique, es retirés. Va seguir mantenint un rol defensiu exitosament al Barcelona, aconseguint rebre el premi al millor lateral europeu per la UEFA l'any 2002 (a més a més d'altres reconeixaments individuals), i va ajudar a l'equip català a guanyar dos campionats de lliga. La temporada 2005–06 va disputar un total de 52 partits oficials, inclosos 12 de la Champions League 2005-06, que va acabar amb la conquesta del títol contra l'Arsenal, el què era el segon trofeu de la història pel Barça.

Puyol el 2007 en un partit de lliga contra el Getafe

El 16 de setembre de 2008 Puyol va disputar el seu partut número 400 en totes les competicions amb el primer equip del Barça en un partit de la Lliga de Campions contra l'Sporting Clube de Portugal. Aquell any Puyol va tenir els primers problemes físics, però tot i així va poder disputar 28 partits de lliga, ajudant a l'equip a aconseguir un nou títol en la competició domèstica, i marcant el seu únic gol de la temporada en el El Clàssic contra el Real Madrid, el 2 de maig de 2009, que el Barça va guanyar per 2-6; entre 2008 i 2010, Puyol va aconseguir dos títols de lliga, una Lliga de Campios i un Mundial de Clubs, diputant prop de 100 partits oficials, i descrivint al club com "l'equip al qual tots els nens catalans voldrien jugar... Estic vivint el somni de jugar al Barça i és el meu somni retirar-me aquí."

El 13 de novembre de 2010 Puyol va disputar el seu partit oficial 500 amb el Barcelona durant un partit de la Lliga 2010-11 contra el Vila-real CF. Puyol es va tornar a lesionar aquella temporada, però va poder jugar 28 partits oficials amb el Barça, aconseguint de nou guanyar la Lliga i la Champions League. Va jugar sis minuts en la final de la Lliga de Campions en la victòria del Barça per 3-1 contra el Manchester United.

Des de la derrota contra l'Inter de Milà en la semi-final de la Lliga de Campions 2009-10, Puyol va aconseguir una ratxa de 56 partits oficials amb el Barça sense perdre, èxit que es va allargar fins a l'11 de gener de 2012, quan el Barcelona va perdre amb l'Osasuna per 3-2. A més a més, va marcar dos gols durant la Copa del Rei 2011-12, un contra el Madrid i l'altre contra el València.

El 2 d'octubre de 2012, en els últims minuts d'un partit de Champions 2012-13 contra el Benfica, el seu primer partit després de recuperar-se d'una greu lesió, Puyol es va dislocar el colze al refusar un corner; en un principi es va parlar de dos mesos fora dels terrenys de joc, però Puyol es va recuperar en un mes. El 18 de desembre el Barça va renovar-li el contracte, estentent-lo fins al 30 de juny de2016; el juny de l'any següent es va veure obligat a realitzar-se una operació al genoll dret, la qual era la sisena operació que es feia com a professional, que el va estar a punt d'obligar a retirar-se.

El 2 de març de 2014 Puyol va superar a Migueli com al segon jugador del Barça amb més partits de lliga disputats, només per darera de Xavi Hernández, i va marcar el tercer gol en la victòria del Barça per 4-1 davant de l'Almería. Dos dies després, i tot i que encara li quedaven dos anys de contracte, Puyol va anunciar que deixaria la disciplina del Barcelona a l'acabar la temporada 2013-14. Va anunciar que després de les seves dues darrers operacions, li costava molts esforços recuperar el nivell requerit al Barça, molt més del què ell mateix considerava necessari. Aquesta va ser, exposava, el principal motiu de la seva decisió. Així doncs, el jugador rescindí el contracte que l'unia al club dos anys més. El capità blaugrana deixà el club als 36 anys després de disputar 392 partits oficials de Lliga i sumar 21 títols, entre ells 6 Lligues i 3 Champions.